Als anys seixanta Albert Tané es va convertir en el paleta de Josep Pla, per qui va fer unes quantes reformes al cèlebre mas de Llofriu. Arrel d’aquesta relació professional, Tané va establir-hi un cert vincle personal que es reflecteix als diaris que s’han anat publicant després de la mort de l’escriptor.
Recentment s’han editat tres d’aquests diaris recopilats en el volum La vida lenta, a l’últim dels quals, corresponent al 1964, apareix sovint Albert Tané. Per exemple, s’hi relata un dinar a Besalú i un altre a Olot, d’on l’Albert era originari.
És només una petita anècdota, però sempre fa gràcia veure immortalitzats aquells que t’han precedit en l’obra literària d’un gran escriptor, ni que sigui en uns diaris escrits sense intenció de ser publicats. Vét aquí els fragments:
