Creiem que aquest és el futur cap a on la nostra societat s’ha de dirigir, ja que ens dóna una major qualitat de vida com a individus i optimitza el temps de treball; especialment en un sector, el de la construcció, que requereix uns temps de posada en marxa de l’obra i de recollida diaris, que amb un horari de jornada partida es dupliquen. La mesura va en el sentit de la supressió, ja fa anys, de l descans per a l’esmorzar, un costum molt arrelat al sector però que implica una parada just quan el treballador acaba de preparar el necessari per portar a terme la jornada laboral.

Es tracta de mesures que, sense perjudicar el treballador, racionalitzen l’horari i ens ofereixen la possibilitat d’una major competitivitat i eficiència, amb la qual cosa el client també hi acaba guanyant.

Recentment s’han editat tres d’aquests diaris recopilats en el volum La vida lenta, a l’últim dels quals, corresponent al 1964, apareix sovint Albert Tané. Per exemple, s’hi relata un dinar a Besalú i un altre a Olot, d’on l’Albert era originari.

És només una petita anècdota, però sempre fa gràcia veure immortalitzats aquells que t’han precedit en l’obra literària d’un gran escriptor, ni que sigui en uns diaris escrits sense intenció de ser publicats. Vét aquí els fragments:

Per fer això, s’haurà de retirar la meitat que resta encastada a la façana i posar-hi al seu lloc la nova, que medirà 80 cm. d’amplada i 250 cm. de llargada i tindrà gravat l’any actual perquè en quedi constància per a les properes generacions. El temple disposa de diverses gàrgoles amb formes mig humanes, mig animals. En aquest cas, s’ha optat per un prisma cònic, molt allunyat dels treballs esculpits que s’hi poden observar, per tal que no interfereixi en la lectura històrica de l’edifici.

Les gàrgoles existents evacuen encara avui les aigües pluvials. Es tracta, per tant, d’una obra que ajudarà a una millor conservació de l’exterior del temple, ja que actualment la canal que condueix a la gàrgola escapçada vessa l’aigua directament sobre la façana, cosa que la malmet notablement, com es pot observar a simple vista.

Detall del projecte de la nova gàrgola.

Estat de la façana causat per l’aigua.

La història de l’empresa es va iniciar el 2004, quan el finlandès Jussi Alitalo i la seva esposa Isabel Bona van començar a teixir una xarxa de contactes amb productors hortofructícoles. El negoci va créixer ràpidament, i més tard es va incorporar al grup suec STC Greenfood.

Aquest any 2014 han estat guardonats amb el Premi Jove Empresari de Girona.

La resistència de la volta catalana està provada.

Qui més qui menys, tothom ha sentit a parlar de la volta catalana. Es tracta d’una tècnica constructiva ancestral amb la què es cobreix una habitació mitjançant l’ús de rajols col·locats per la part plana. En primer lloc es fa una primera volta amb rajols, sobre la qual se n’hi afegeix una segona. La transmissió de pressió del centre cap als laterals fa que sigui un element d’una gran resistència.

Avui en dia estem acostumats a veure-la en masos i masies, així com en les tradicionals cases de cós de les viles i ciutats del país. La seva existència és un valor afegit quan es busca una finca d’arquitectura popular, i el més habitual és restaurar-les retirant la pintura o la calç amb què sovint s’han cobert per deixar-ne el rajol vist. Tenir una volta catalana a casa és un tresor que cal conservar.

Els orígens de la volta catalana cal anar a buscar-los a l’antiga Roma. El que molts no saben, però, és que aquest element tan típic del nostre patrimoni arquitectònic –tant popular com, a partir del segle XIX, senyorial- va travessar fronteres i es troba, d’una manera esplendorosa, en grans edificis públics dels Estats Units.

El Guastavino system

Rafael Guastavino

Va ser Rafael Guastavino, un arquitecte valencià que havia estudiat i treballat a Catalunya, qui va portar el sistema al continent americà el 1881. Després d’haver treballat a Catalunya, la seva aparició als Estats Units va ser providencial. Arribat només deu anys després de l’incendi que arrasà Chicago, el seu sistema es va considerar a prova de foc, i el 1889 ja tenia la seva pròpia empresa: la Guastavino Fireproof Construction Company.

El seu èxit es va basar en el talent, però també en l’oportunitat, ja que va ser prou hàbil com per patentar la volta catalana als Estats Units, present a més d’un milers d’edificis a tot el país. Entre els més famosos, la Biblioteca Pública de Boston, el seu primer gran projecte; l’Oyster Bar a la Grand Central Station, el Carnegie Hall o el Museu Americà d’Història Natural, a Nova York; o el Museu Nacional d’Història Natural o la Cort Suprema, a Washington DC.

Rafael Guastavino va morir el 1908 i va ser el seu fill, Rafael Guastavino Jr., qui va heretar l’empresa, amb la qual va continuar esquitxant el paisatge americà de voltes catalanes fins el 1962, any en què l’empresa va realitzar el seu últim projecte. Tot i aquest important llegat, els Guastavino encara són molt desconeguts. Per difondre’l, el Massachusetts Institute of Tecnology té en marxa el Guastavino Project, i entre 2012 i 2014 Boston, Washington i Nova York han acollit una exposició itinerant, Palaces for the People, en la qual han participat la Diputació de Barcelona, l’Institut Ramon Llull i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Video ACN

Video TVE

Biblioteca Pública de Boston

Biblioteca Pública de Boston

Oyster Bar, a la Grand Central Station, Nova York

City Hall Subway Station

Museu Nacional d’Història Natural (Washington)

El campanar estava en molt mal estat i s’hi va haver de fer una restauració molt completa, detallada a l’article que Joan Serra Coll va publicar a la Revista de Palafrugell del mes d’octubre, titulat Els dos campanars de l’església de Sant Martí, que reproduïm aquí en part més avall. Com a curiositat, a la part inferior de la teulada s’hi va trobar un rajol amb l’any de 1832 gravat, que va ser restaurat i col·locat de nou. Lluís Martí, el paleta que va treballar en el projecte, va tenir la iniciativa de col·locar-ne un altre amb la data d’aquesta última restauració. Podeu veure tot això a la galeria de fotografies.

“Els dos campanars de l’Esglèsia de Sant Martí
Fa un parell de mesos que s’ha restaurat el campanar vell que hi ha a la façana que dóna al costat de tramuntana de l’església parroquial i que té com a base la paret mestra de la nau principal del temple. La majoria de la gent ignora què representen aquests dos pilars fets de pedra irregular, coberts amb un teuladet tirat a quatre vents. Aquest vell campanar sense campanes estava en molt mal estat de conservació i ha calgut rejuntar les pedres, fer el teulat de cap i de nou i canviar-ne el fustam  que era corcat.

En la seva restauració ha aparegut un rajol amb la data de 1832 que devia ser la data d’alguna reforma anterior. També han sortit a la llum quatre teules, dues vidrades de groc i dues de verd, que la molsa tenia amagades. El teulat és rematat amb una peça rodona de ceràmica que aguanta una creu de ferro posada de nou, ja que, la vela, el rovell l’havia rovellat. Aquesta creu té els braços giratoris i serveix de sageta dels vents. A la part interior de les pilastres, s’han trobat quatre forats que, segons el rector Mn. Felip Hereu, és a on anaven encastats els jous que aguantaven les dues campanes, que tant podien ésser fixes com vogar, i com que encara no hi havia els teulats de sota, que cobreixen les capelletes, probablement es tocaven des del carrer, ja que no hi ha cap forat que doni a dintre. Aquest era el campanar primitiu de Sant Martí, quan encara no s’havia construït el nou del costat de migdia, adossat a la nau central del temple, ja que l’església es va ampliar en diferents ocasions”.

Alhora, fem el salt al 2.0 amb aquesta web, aparador del que som i el que fem, i presència a les xarxes socials, de manera que esperem estar encara més en contacte amb els nostres clients i amics. Aquí podreu assabentar-vos de la nostra història, fer una ullada a alguns dels projectes més interessants que hem fet o estar atents a la nostra actualitat, que anirem enllaçant a la pàgina de Facebook. També publicarem algun petit reportatge sobre el nostre sector.

Benvinguts al nostre web!